Parlant la gent s'estima

Parlant la gent s’entén. I amb una bona comunicació, parlant la gent també es pot estimar.

La comunicació és fonamental a les nostres vides. D’ella en depenen les nostres relacions. Coneguts, companys, amics, amors... a tots arribem a través de la nostra comunicació, i amb ella fem créixer el vincle que ens uneix.

Però per estimar-nos comunicant ho hem de fer amb cura, i ho hem de fer també, com ens proposa William Shakespeare, des del cor. És ben cert que les paraules poden enganyar, però els nostres sentiments troben sempre com expressar-se, com arribar a l’altre nítidament.

Aquest petit llibre us vol animar a parlar, a comunicar-nos tan com puguem i sense perdre cap oportunitat. A recuperar l’art de la conversa, com s’ha fet sempre als pobles i com sembla que hem perdut amb les presses i la falta de serenitat de la nostra vida actual. Perquè és a través de la conversa que ens connectem amb el present i no ens deixem perdre en els nostres pensaments.

Son moltes les oportunitats que tenim avui en dia per aïllar-nos, per fer la nostra sense dirigir-nos la paraula els uns als altres. Especialment en les grans ciutats, sembla que sense adonar-nos estem agafant l’hàbit de no parlar, i fins i tot, creuar-nos amb la gent sense dir-nos res ho trobem una cosa normal.

Aquest recull vol que recuperem les ganes de parlar, de dir-nos coses, i de descobrir quines actituds ajuden i quines actituds perjudiquen la bona comunicació.

Al escollir les cites d’aquest recull m’ha colpit la profunditat d’alguna d’elles, i descobrir que hi havia persones de tanta saviesa que ja fa tants i tants anys havien proposat reflexions tan importants al voltant de la comunicació, reflexions que avui son més vigents que mai, i que potser no hem sigut mai capaços de escoltar de debò.  Això em fa pensar en la gran potència de l’escoltar, en el fet que en el fons la paraula no serveix de res si no hi ha algú que l’escolta.

Escoltem, assimilem aquestes reflexions de dones i homes tan savis, i portem-les a les nostres vides. En aquest punt ja no participarà només la paraula dita i escoltada, sinó també la nostra maduresa i el nostre cor.

Tan de bo a través de la paraula, dels nostres gestos i dels nostres actes siguem capaços de comunicar als altres el que de veritat sentim. I siguem capaços d’estimar-los amb la nostra comunicació.